MALGRAT SEMBLI UNA PARADOXA, M’AGRADARIA MOLT SER IMMIGRANT AL MEU PAÍS.
Si fos immigrant, tindria crèdits preferents a la majoria d’entitats bancàries.
Si fos immigrant, en quatre dies de viure aquí ja m’hauria comprat una casa i un cotxe
Si fos immigrant, pagaria molt menys en la factura del meu telèfon mòbil.
Si fos immigrant, els meus fills anirien a escoles privades sense pagar ni cinc.
Si fos immigrant, els meus fills tindrien llibres i uniformes gratis.
Si fos immigrant, els meus fills no pagarien el menjador de l’escola (I a més els donarien menús específics per a ells)
Si fos immigrant, em donarien un taló per a comprar-me un cotxet de bebè nou cada vegada que tingués un nadó.
Si fos immigrant em donarien menjar i roba (I potser faria com fan ells : en lloc de rentar-la anar-ne a buscar més!)
Si fos immigrant, passaria per davant de tots en les llargues llistes d’espera de la Seguretat Social
Si fos immigrant no em caldria pagar l’assegurança del cotxe
Si fos immigrant, l’ajuntament em proporcionaria una vivenda a baix cost
Si fos immigrant, treballaria un temps prudencial aquí fins a poder-me pagar una gran casa al meu país d’origen, després me n’aniria a gaudir-la, tot cobrant un subsidi.
Si fos immigrant...
Enteneu ara perquè m’agradaria sentir-me immigrant al meu país?
I no creieu que ja és hora de fer quelcom per tal de solventar aquesta situació?.
No penseu que estan vulnerant els nostres drets constitucionals? (Artículo 14: Igualdad ante la ley (Capítulo Segundo del Título I, de los Derechos y Libertades).
"Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social".)
És clar que aquest article tan sols diu que tots els espanyols som iguals davant la llei, però s’oblida d’esmentar que els immigrants estan per damunt nostre en l’escala de prestacions!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario